Què ràpid han passat… els Eurogames Barcelona 2008 ja s'han despedit. Hui encara no ens creiem a on hem arribat, però hem pogut. La plata està en Samarucs València!!! Ni jo mateix podia creure'm el dimecres quan vam eixir per a allí que el resultat fora auquest, per què faltaven pilars fonamentals per a l'equip no sols per joc sinó per ànim també; almenys a títol personal.

No començaven bé les coses… RENFE ens deixava en terra el dimecres a les 11:00 però al mal temps bona cara. Últimes compres de banyadors per a poder passar les vesprades dels pròxims dies i a esperar. Un viatge sense incidents i acaloradora calor en la ciutat comtal, tot baix control.
L'hostal perfecte, tota una planta per a nosaltres, pareixia allò un gran germà però amb llits de matrimoni. !! Quatre en un llit de matrimoni?!?! No, jajaja millor ficar un matalaf unflable també i dividir-nos cada un amb la seua parella
(encara que caiga tota la nit l'aire condicionat damunt… un beset Germà i Quilo!!!).
Pel carrer es respirava ja ambient; véiem passar gent amb les seues motxilles i les seues acreditacions, pareixia un desfilada. El dimecres no donava per a més simplement comprar el sopar i tots a descansar que el dijous calia començar amb bon peu la competició.

Set del matí del dijous i Kike ( nerviós i espere que satisfet pel resultat obtingut al final) s'encarrega que tots estiguem desdejunant-nos i no s'haja perdut ningú per on no deu perquè cal agafar el bus i aplegar al pavelló annex al Sant Jordi per a començar a calfar i pilotejar.
M'alegra veure cares conegudes per allí, ha passat temps des del torneig de Saragossa però som els mateixos, res ni ningú canvia.
Un primer partit per a oblidar, la veritat. Encara així el resultat no va anar tan roín però Abseitz Sttutgart (Alemanya) va ser superior. He de confessar que em donà ràbia no saber guiar a l'equip, pense que era el meu deure i crec que ells també esperaven un poc més de mi… però ho vaig agafar amb força per a jugar contra Netzo Amsterdam (Holanda) i La Iene Volley Brecia (Itàlia) però a la fí vam guanyar uno (Amsterdam) y perdre dos amb Brescia y Sttutgart . Els resultats ens obligaven a guanyar tres partits dels quatre del divendres per a poder classificar-nos.
Eixa vesprada no vos puc relatar el que l'equip va fer ja que jo em vaig quedar en el pavelló per a recolzar a l'equip de Saragossa Elaios, que em van brindar l'oportunitat de jugar en nivell B+ ja que es va lesionar David i vaig haver de suplir-lo. Barbaritats de partits però va meréixer la pena per a superar-me jo mateix. Gràcies David, Juan, José Antonio, Miguelón, Dani i David (encara que ocupara el teu lloc) per fer-me sentir un més del vostre equip.
La pluja va ser la visita inesperada per a la inauguració (encara que no va estar mal perquè a algun li aflorà el sentit patriota encara que fora només per a resguardar-se amb la bandera de la pluja jajajajaj). Va estar entretinguda la nit: protocols i xarrades interminables, popurri de català, espanyol i anglés, festa, llum i color per a culminar una celebració que encara que només pareixia que Cèsar i jo ens sabérem les cançons del concert (érem els únics que botàvem eh!! Cèsar?) es veia que tots disfrutaven.

El divendres comença; mateix horari, mateixa situació però distinta meta: guanyar tots els partits possibles per a tindre possibilitats d'accedir als quarts de final i objectiu aconseguit. Em quede amb estes paraules: “si ens guanya este equip em retire del voleibol, no de Samarucs sinó del voleibol sencer”. Ja sabeu per qui ho vaig dir i perquè. A qSport Zagreb (Croàcia), BOL Leuven (Bèlgica) i FVV Frankfurt (Alemanya) els vam guanyar i ens vam assegurar la nostra clasificaciò.
A la vesprada pareix que perseguim el mateix objectiu classificar-nos amb Elaios Saragossa per a passar a quarts i tot té molt bona pinta: es necessiten quatre partits guanyats i acabem la jornada amb cinc; és una classificació segura.
Les actes de classificats ho confirmen: en ella està per primera vegada l'equip Samarucs i encara que estiguen en la platja descansant (o això em diuen, ja ho voré en les fotos) s'alegren mig dormits. Saragossa no corre la mateixa sort, un triple empat fa comptar els punts i per un no obté el lloc que crec que es mereixen.

Ara és quan comença la competició de veritat. Ara és quan els partits són seriosos i ara és quan el factor sort no compta. Ara es demostra qui té equip i qui no. Ara se ganya al millor de tres sets… és hora de currar com a equip.
Quarts de final (Volley Vous, Friburg, Alemanya) Només un objectiu: DISFRUTAR. El nivell de joc ha anat pujant amb els dies i la consolidació com a equip també, això es nota és ja dissabte. Darrere perdre el primer set toca remuntar i guanyar el tercer i així ocorre. Victòria agònica però passem a semifinals. Quina llàstima que no haguera una càmera de vídeo gravant perquè l'alegria que es veia en les vostres cares era indescriptible (Tieta , Kike, Ismael es nota que porteu anys amb l'equip i volíeu quelcom així).
Semifinals (Gate Volley Milà) Per què no? Objectiu: MEDALLA! Italians… mala espina. Se'ls veu un equip sòlid i perfectament organitzat. Però les nostres rematades, bloquejos, i baralla fan que una altra vegada remuntem un resultat roín i obliguem el tercer set. Com ells deien: “Il·ltre mur “no els ha deixat passar a la final.
Final (VOLUP). Objectiu: NO HI HA OBJECTIU, simplement fer el que sabem: jugar al voleibol i si podem agafar la primera posició millor. Rival conegut però ara si que si amb poques forces. Els partits agònics ens passen factura…a uns més que a altres (Mats això va per tu però amb afecte).
Els polonesos bromejaven amb nosaltres sobre qui guanyaria el partit i no van complir la seua promesa de deixar-me portar l'or perquè em combinava millor amb la camisa de la festa de a la nit jajajajaj… però bo la plata no està res, res mal.

Així acaba la nostra participació en estos Eurogames (la festa de a la nit no és competició ja i això queda per als que la disfrutem). Només em queda dir-vos a vosaltres: Kike, Tita, Ismael, Cèsar, Joan Carles i Mats que moltes gràcies per haver format amb mi part d'este joc. Gràcies per acceptar els meus crits, les meues crítiques dins de la pista i de suportar el meu geni que es que ho he tret però crec que havia de fer-ho per a aconseguir que tots junts fórem bon equip, jo he aprés de tots vosaltres més del que creieu.

No m'oblide dels seguidors diaris: Pep has sigut un gran descobriment igual que Fran. Germà sobren les paraules amb tu ho saps. Rub ÍDEM (tu saps i jo també)
Gràcies per vindre encara que se'ns torcera un poc el morro al final i Kiko milers de gràcies per vindre i més encara per mirar-me el muscle després de tota la palissa que ha portat.

LA PLATA ÉS VOSTRA!!!

David Puerta

Xics ja han passat eixos dies, quan passe el temps i tirem la vista arrere els recordarem amb bon gust, vindran a les nostres retines les vivències que pas a relatar.

Tot va començar un 23 De Juliol del 2.008 encara que molts ja abans carreguem el nostre sac d'il·lusions, en l'estació del Nord comença el nostre viatge rumb feia el nord, a la Barceloneta ciutat convertida i vestida eixos dies pel colorit món de la lgtb, ja a l'arribar ens sentim protagonistes de la ciutat el trajecte amb tren un com altres tants però amb les ganes de disfrutar i amb emoció continguda, juliol calor que vos vaig a comptar , Barcelona com sempre ens obria les seues portes, un grup de deu persones a cada u més dispar, a l'arribar a l'hostal reunió general i comencem a caminar

DIA 1
24 De Juliol, li pose l'un perquè va anar el primer dia en què el nostre tan afonat i tornat a alçar equip de voley començava a caminar amb patiment i baralla nostres representants o siga ( Kike ,David àlies Puerta, Cèsar nostre relacions pública, Joan-La Tita-Goldero segur que vos respon igual , míster col·locador Ismael, junt amb Mats el ros d'or i Joan Carles l'incondicional ) i per descomptat en les grades i sense quasi ja veu German l'incansable , Fran l'impassible i Pep Seijo el reinventor de “anem xics” tots formàvem un grup genial.
A les 21.00 Cerimònia Inaugural ,”Espanya” digeron i a botar, les banderes els aplaudiments i uff no es pot comptar.

DIA 2
25 De Juliol que ocorre en les pistes!, que passa!, algaravia en les grades que equip el nostre per fi el sacrifici es fa recompensa per fi a quarts el sarau està a punt d'esclatar i en la grada el va triar lalala, fent fins a l'onada que energia que planter som …SAMARUCS on anem ens coneixen ens saluden som l'alegrïa de les pistes.

DIA 3
26 De Juliol Els atletes comencen a córrer, botar , suar SAMARUCS amb tres atletes històric i que ens lleven el que Balla mentres en la pista i sense unfles (estem corrent SORRY) els de voley entrant a matar arriben a séels meus la guanyen i es fiquen en la final que fita lluiten barallen guerregen i al final ohhhh la perden però han guanyat molt i s'abracen la plata viatjara a València hem portat fins a Europa a SAMARUC

Bo i van passar més coses però eixes se les haureu de preguntar a cada un dels protagonistes d'esta història, que segur que cada un et comptarà una peli diferent jejeje però el que al final queda és tan gran com AMISTAT, UNIÓ , FORÇA, SOLIDARITAT, LLUITA… i recordar el que deia el BARÓ DE COUBERTAIN (El més important de l'esport no és guanyar, sinó participar perquè l'essencial en la vida no és l'èxit sinó esforçar-se per aconseguir-ho).

Espere haver transmés l'esperit d'EUROGAMES hi ha una altra coses darrere però l'essència esta en les persones que fan o han fet realitat que SAMARUCS siga i este present en estos esdeveniments he escoltat comentaris mils però només els que ho vivim sabem que val la pena que t'ho passes “pipa” i que …….Visquem moltes experiències més.

Agrair a Panteres Grogues l'afecte que han demostrat tindre'ns.

E U RO G A M'E S 2.008

És millor escriure els sons quan s'han viscut.

Pep Seijo

El torneig es presentava un poc complicat. Durant el matí del dissabte s'havien de jugar 6 partits. La nostra primera trobada va ser contra el Brussels Gai Sport, vam eixir a la pista freds i molt nerviosos, però vam aconseguir en l'últim segon de joc el triomf als belgues en una polèmica decisió arbitral. No ens ho podíem creure. Havíem aconseguit el nostre dos primers punts.
En el nostre segon partit vam jugar contra Aufschlag Wien. A pesar d'haver mostrat un molt bon nivell de joc no vam poder guanyar-los i ens van endossar la nostra primera derrota. Una victòria una derrota

Torn de jugar contra Panteres Grogues de Barcelona, vam eixir un poc més relaxats ja que coneixíem a la majoria dels components i això ens va perjudicar de bona manera, ja que ens van guanyar molt fàcilment després d'aconseguir de forma consecutiva 14 punts. Despres d'eixa derrota l'equip es va vindre avall. Una victòria dos derrotes.

En el quart partit jugàvem contra Vorspiel de Berlín, sabíem que este partit era decisiu per a mantindre les opcions d'arribar als quarts de final. L'equip va jugar bé i vam aconseguir fàcilment la nostra segon victòria i així aconseguir anivellar la balança dels triomfs. Açò ens va donar molta moral i també vam guanyar el quint partit que juguarem contra el Gate Volley Milà. Tres victòria dos derrotes. La cosa pintava bé. Però un quàdruple empat a punts feia decisiu el nostre últim partit contra Contrepied de París. Si guanyàvem accedíem directament a quarts de final. Si perdíem acabava la nostra participació en el torneig. L'equip va començar jugant molt bé i es va mantindre durant tot el partit per davant del marcador. Aconseguirem amb molt d'esforç la victòria i per primera vegada en la nostra història aconseguíem accedir a quarts de final.

Sense nervis perquè ja ho teníem tot guanyat. Així és com afrontem el nostre partit de quarts de final que ens enfrontava a què seria el guanyador de torneig en el nostre nivell Aufschlag Wien. Ens van guanyar fàcilment sense donar-nos opcions al triomf. Però inclús ens quedava la final de consolació que jugaríem amb el perdedor de Panteres Grogues contra Brussels Gai Sport.

La medalla de Bronze l'aconseguirem al derrotar en un dur partit als belgues que van buscar de totes les formes possibles venjar-se de Samarucs per haver-los arrabassat in extremis la victòria del nostre enfrontament. Al sonar la botzina Samarucs València va explotar de jubile perquè havia aconseguit fer història. No ens ho podíem creure, la nostra primera medalla. Tot una gesta per a un equip que buscava fer simplement un paper digne en este torneig.

Del 12 al 15 de juliol passat, es van celebrar a Anvers (Bèlgica) els Eurogames 2007, als quals va participar l’equip de voleibol. Hi van aconseguir el 12è lloc, ple de succés i d’esforç.

El torneig va constar de dues fases:
La primera es va realitzar divendres. Samarucs era ficat al Grup I juntament amb els equips de Having a Bol ( Bèlgica ), Pritsch Deluxe i Northrhine Krefeld ( Alemanya) i Back up Tilburg ( Holanda ). Sabíem que els partits d’eixe dia anaven a ser decisius per a aconseguir una bona classificació, però no vam poder vèncer els nervis i vam perdre el primer encontre. Després ens vam tornar a posar ‘seriosos’ i vam guanyar-ne dos de consecutius.
Malgrat això, al quart i últim partit vam ser víctimes d’una greu decisió arbitral que ens va privar, a l’últim moment de l’encontre, de classificar-nos al segon lloc del grup 1, perdent d’aquesta manera no només el partit sinò també l’accés directe a quarts de final.

Dissabte vam jugar la Fase II. Els ànims ja eren diferents, semblava que el treball era ja fet, i per desgràcia, vam descendre del 8è al 12è lloc. Encara que els partits van ser molt més emocionants i vam gaudir més del nostre joc, no vam aconseguir guanyar.

No obstant això, a la fi del torneig, l’equip era molt content de la seua primera participació en uns europeus (nivell C). Obtindre el 12è lloc de 20 paticipants no és gaire roí. Estem, però, entrenant-nos molt durament per a aconseguir millorar aquesta posició als europeus que se celebraràn el proper any a Barcelona. Anem per ells!

Més info Eurogames 2007:

I preparant-nos per al gran esdeveniment de l’any que ve...