Zona: la Vall d'Uixó
Lloc de trobada: Torres de Quart
Hora de trobada: 8h
Desnivell ascendent acumulat: calcule que uns 500m.
Temps previst d'excursió: 9h a 16h
Quilòmetres de marxa: 15km
Nivell de dificultat: mitjana (algun pendent fort al principi)

No oblidar:

Coses pràctiques per a passar un bon dia; calçat adequat per a la muntanya, pantaló llarg o desmuntable, menjar per a tot el dia (esmorzar, menjar... alguna cosa per a compartir amb els companys de ruta), molta aigua ja que només trobarem al final de la ruta, protector solar i ganes de passar-s’ho bé.

La excursió

En esta excursió visitarem l'extrem oriental de la serra d'Espadà, la part mes pròxima al mar, fora del parc natural.

Començarem el dia amb el preceptiu “calentet” i arrancarem la ruta pel barranc de Sant Josep fins a les penyes del Nóvio i de la Nóvia i des d'allí a la cima de Sumet, que serà la pujada mes dura de tota la ruta.

A partir d'ací comencem a carenar, passant per la penya Migdia i la part alta de barranc d'Aigualit fins als Sants de la pedra. Continuarem , per un lleuger pendent fins a arribar a Penyalba, el punt mes alt de la ruta, a 649 metres d'altura.

Si tenim ganes podem contiunar fins al pic Font de Cabres o, si no, baixar a la Vall pel barranc de Turmó.

Si tenim bona visibilitat, al llarg de l'excursió disfrutarem de bones vistes. Cap al sud podrem veure tot el golf de València fins al Mongó i, mirant al nord, l'omnipresent Penyagolosa senyorejant el firmament, les muntanyes de l'Alt Millars i l'Alcalatén, el desert de les Palmes i la Plana de Castelló. Al mig del mar les illes Columbrets.

El paisatge d'esta part de la serra ha estat i està prou transformat per l'acció de l'home. Abans, per a poder aprofitar agrícolament els pendents pronunciats de la muntanya, amb cultius fonamentalment de secà, dels quals queden alguns camps d'ametlers, garrofers i oliveres, es van realitzar importants abancalaments i obres en pedra seca, com la caseta de Sumet. Actualment proliferen construccions residencials de dubtosa legalitat i pitjor gust.

Passarem per diverses microreserves de flora, que ha proliferat gràcies a l'abandó dels cultius tradicionals. També ens trobem al llarg de la marxa amb les restes de trinxeres, refugis, pous de tir, nius de metralladora que formaven part de la línia defensiva XYZ, construïda com l’última per l'exèrcit de la República en les acaballes de la guerra civil. Veurem altres tipus de construccions tradicionals com el “peiró dels Sants de la Pedra”, segurament del segle XIX dedicat a estos sants protectors de l'agricultura per a alliberar la Vall dels estralls de les tempestats de pedra. Si baixem per “l'Anoueret” passarem per la torre de la casota i, si el trobe, ens podrem trencar els pantalons lliscant per “l'esgolaora dels Moros”.

Publicat el diumenge, 23 d'octubre de 2011