Samarucs Muntanyisme .
En aquesta secció ens agrupem els que cerquem en la naturalesa el nostre esport, principalment el senderisme.
Conèixer la nostra comunitat, descobrir els seus racons ocults, recórrer oblidats camins moriscs, velles rutes perdudes entre els pobles, culminar cims amb bones vistes o simplement recórrer paratges recòndits.

Les Gúbies del Matarranya i el riu Ulldemó

14.07.12

Els dos rius principals que naixen als Ports de Tortosa-Beseit-Fredes són el Matarranya i l’Ulldemó.

(galería de fotos, punxeu ací)

Dies 13, 14 i 15 de juliol de 2012

Els dos rius principals que naixen als Ports deTortosa-Beseit-Fredes són el Matarranya i l’Ulldemó. Tots dos travessen paratges espectaculars, per l’exuberant vegetació i per les formacions rocoses que l’aigua hi ha llaurat al llarg del temps, especialment les gúbies: tolls d’aigua clavats entre altes parets, que només es poden travessar si et banyes alguna cosa més que els peus.

Lloc de trobada: Torres de Quart de València

Hora: divendres,13 de juliol, a les 16.30 h

Trajecte amb coche: s'explicarà als inscrits

La activitat:

Hi farem dues excursions, la primera al riu Matarranyai la segona a l’Ulldemó. En amb dós casos seguirem el mateix esquema: cal matí caminada de pujada per paratges de muntanya molt vegetals i amb bones vistes, i a la vesprada descens per dins dels rius, on combinarem sendes i barranc, i on hi haurà tolls per banyar-nos. Per tal de no patir excessivament les altes temperatures del juliol, convé començar a caminar ben de matí (7.30 h) i relaxar-nos durant la baixada per dins dels barrancs.

A més, tenint en compte que hi farem dues nits, podem visitar, a mes de Beseit, on ens allotjarem, Vall-de-roures, capital de la comarca del Matarranya i ciutat monumental.

Excursió1: Les gúbies del Matarranya

Dia 14/7/2012, dissabte

Itinerari circular: el Parrissal –moletes d’Arany – el Matarranya

Distància: 16 km: 6,5 de pujada i9,5 de baixada

Durada: tot el dia

Desnivell: comencem a 717 m iarribarem fins als 1.226 m

Dificultat: mitjana-alta.

El riu Matarranya —com l’Ulldemó— naix al bell mig dels ports deTortosa-Beseit-Fredes, a la mola de Catí (recordeu que hi vam estar el 2006?).

Ara, però, l’atacarem pel flanc aragonès, que es caracteritza sobretot per la presència de cursos d’aigua permanent: el Matarranya,l’Ulldemó, l’Algars, el Canaleta...

Eixirem, de bon matí, amb cotxe des de Beseit per una pista (8 km)que ens durà al lloc d’inici: el pla de la Mina. Durant el trajecte amb cotxe portarem a la dreta el Matarranya i passarem pel mas de Llúvia, on hi ha uns tolls d’aigua cristal·lina en pedra tosca; també per unes balmes amb pintures rupestres i pels peus del castell de Cabrera, el Tigre del Maestrasgo.

La caminada comença pujant fort per un camí que usaven els masovers i els traginers que comunicaven Beseit i Tortosa, i més recentment alguna explotació minera, ara abandonada. La pineda espessa dóna pas a una senda penjada en el vessant d’una muntanya fins al coll de la Balanguera (1.036m), on agafarem alè per a l’última pujada del dia: les moletes d’Arany, de1.226 m. La caminada per les moletes és quasi plana i molt relaxant, i té vistes aèries sobre les gúbies del Matarranya, les que a la vesprada passarem per dins.

Des del pou de Borràs, on tocarem el GR8, i el clot de Maçana, farem cap a la canal de l’Anogueret que ens dura, tot de baixada, fins a la llera del Matarranya, on descansarem —i dinarem— a la font de les Bassetes.

A partir d’aquest punt, seguirem el curs descendent del Matarranya, combinant la caminada per dins del riu amb les sendes que faciliten el pas per alguns llocs. Seran més de 5 km de riu, de paratges amb aigua i verd i roca, amb tolls i estrets.

El lloc més espectacular són les gúbies, un pas estret, on el riu s’encaixona entre parets de 100 m d’altura que en alguns punts es poden tocar amb els braços oberts. Per poder travessar-les cal llançar-s’hi i nadar, al menys en tres casos, en una aigua freda, molt freda. Convé que cada u porte una bossa gran de fem, per posar-hi dins la motxilla, la càmera de fotos, etc.

Fins al Parrissal, on tenim els cotxes, és una tranquil·la passejada, amb bons tolls on prendre el bany.

Si queda temps i ganes, el millor bany és al mas de Llúvia, sempre que no hi trobem domingueros amb l’equip de música massa fort.

De nit visitarem Vall-de-roures.

Excursió 2: Les gúbies del Regatxol (riu Ulldemó)

Dia 13/7/2012, diumenge

Itinerari circular: La Pataquera - Masets de Lino –riu Ulldemó

Distància: 16 km: 7 de pujada i 9 de baixada

Durada: tot el dia

Desnivell: comencem a 634 m i arribarem fins als 1.204m

Dificultat: mitjana

El riu Ulldemó també naix a la mola de Catí, però descendeix pel costat oposat al Matarranya fins que s’ajunten a l’eixida de Beseit.

Eixirem, de bon matí, amb cotxe des de Beseit fins a la Pataquera, lloc on començarem a caminar. Abans, però, veurem el racó de Sant Antoni, un retaule de roques —contrafort de Penyagalera— que cau sobre un meandre del’Ulldemó.

Començarem pujant entre falgueres i pins per una senda ben marcada i pronunciada; a mesura que guanyem altura obtindrem bones vistes sobre el riu i altres indrets, i anirà canviant la vegetació: aurons, grèvols, falgueres, teixos, boixos... i peònies! (esperem que encara en trobem amb flor), fins arribar al mas de Lino (1.100 m), on esmorzarem sense presses.

Reprendrem el camí que continua ja en pla, tot i que valdria la pena pujar a la mola de Lino (1.200 m) per assolir millors vistes sobre les roques d’en Benet, el riu Algars, la mola de Catí, Terranyes... i les planes d’Arnes i d’Horta (o Orta)de Sant Joan, a més de poder resseguir el recorregut que encara ens quedarà per fer per dins del riu.

Per arribar a l’Ulldemó haurem de fer, durant poc més d’una hora, una baixada continuada, entre pins i carrasques, per la canal de Rito, que interromprem per visitar uns ullals on creix la viola d’aigua, una petita planta carnívora, i onpodrem agafar aigua fresca.

En arribar a l’Ulldemó —que en aquest curs alt es diu Regatxol— canviarem les botes per les sabatilles d’aigua i el remuntarem fins a les gúbies, a les quals només podran accedir els més valents, ja que cal travessar nadant una gúbia i enfilar-se, amb l’ajuda d’una corda, per una paret d’uns tres metres.

Després iniciarem el descens de l’Ulldemó, caminant per dins de l’aigua, sortejant tolls o nadant-hi, i en ocasions fent ús de sendes alternatives que permeten resoldre alguns punts complicats, com ara els estrets del Bac o els del Regatxol.

Al llarg del recorregut trobarem tres ullals, el ja citat de Rito, els ullals del Tall Nou i els de la Figuerassa, que alimenten el cabal i on es pot beure amb seguretat.

La vegetació —teixos arran del riu—, l’aigua corrent —clara i neta— i les roques i els cingles presents per tot arreu conformen un paisatge ideal per a relaxar-se i deixar-se dur, sense pressa, pel corrent.

Farem cap als cotxes i tornarem cap al brogit de les ciutats, però amb els pulmons plens d’aire pur i la retina amerada de tots els colors del verd.