Els dos rius principals que naixen als Ports de Tortosa-Beseit-Fredes són el Matarranya i l’Ulldemó.

(galería de fotos, punxeu ací)

Dies 13, 14 i 15 de juliol de 2012

Els dos rius principals que naixen als Ports deTortosa-Beseit-Fredes són el Matarranya i l’Ulldemó. Tots dos travessen paratges espectaculars, per l’exuberant vegetació i per les formacions rocoses que l’aigua hi ha llaurat al llarg del temps, especialment les gúbies: tolls d’aigua clavats entre altes parets, que només es poden travessar si et banyes alguna cosa més que els peus.

Lloc de trobada: Torres de Quart de València

Hora: divendres,13 de juliol, a les 16.30 h

Trajecte amb coche: s'explicarà als inscrits

La activitat:

Hi farem dues excursions, la primera al riu Matarranyai la segona a l’Ulldemó. En amb dós casos seguirem el mateix esquema: cal matí caminada de pujada per paratges de muntanya molt vegetals i amb bones vistes, i a la vesprada descens per dins dels rius, on combinarem sendes i barranc, i on hi haurà tolls per banyar-nos. Per tal de no patir excessivament les altes temperatures del juliol, convé començar a caminar ben de matí (7.30 h) i relaxar-nos durant la baixada per dins dels barrancs.

A més, tenint en compte que hi farem dues nits, podem visitar, a mes de Beseit, on ens allotjarem, Vall-de-roures, capital de la comarca del Matarranya i ciutat monumental.

Excursió1: Les gúbies del Matarranya

Dia 14/7/2012, dissabte

Itinerari circular: el Parrissal –moletes d’Arany – el Matarranya

Distància: 16 km: 6,5 de pujada i9,5 de baixada

Durada: tot el dia

Desnivell: comencem a 717 m iarribarem fins als 1.226 m

Dificultat: mitjana-alta.

El riu Matarranya —com l’Ulldemó— naix al bell mig dels ports deTortosa-Beseit-Fredes, a la mola de Catí (recordeu que hi vam estar el 2006?).

Ara, però, l’atacarem pel flanc aragonès, que es caracteritza sobretot per la presència de cursos d’aigua permanent: el Matarranya,l’Ulldemó, l’Algars, el Canaleta...

Eixirem, de bon matí, amb cotxe des de Beseit per una pista (8 km)que ens durà al lloc d’inici: el pla de la Mina. Durant el trajecte amb cotxe portarem a la dreta el Matarranya i passarem pel mas de Llúvia, on hi ha uns tolls d’aigua cristal·lina en pedra tosca; també per unes balmes amb pintures rupestres i pels peus del castell de Cabrera, el Tigre del Maestrasgo.

La caminada comença pujant fort per un camí que usaven els masovers i els traginers que comunicaven Beseit i Tortosa, i més recentment alguna explotació minera, ara abandonada. La pineda espessa dóna pas a una senda penjada en el vessant d’una muntanya fins al coll de la Balanguera (1.036m), on agafarem alè per a l’última pujada del dia: les moletes d’Arany, de1.226 m. La caminada per les moletes és quasi plana i molt relaxant, i té vistes aèries sobre les gúbies del Matarranya, les que a la vesprada passarem per dins.

Des del pou de Borràs, on tocarem el GR8, i el clot de Maçana, farem cap a la canal de l’Anogueret que ens dura, tot de baixada, fins a la llera del Matarranya, on descansarem —i dinarem— a la font de les Bassetes.

A partir d’aquest punt, seguirem el curs descendent del Matarranya, combinant la caminada per dins del riu amb les sendes que faciliten el pas per alguns llocs. Seran més de 5 km de riu, de paratges amb aigua i verd i roca, amb tolls i estrets.

El lloc més espectacular són les gúbies, un pas estret, on el riu s’encaixona entre parets de 100 m d’altura que en alguns punts es poden tocar amb els braços oberts. Per poder travessar-les cal llançar-s’hi i nadar, al menys en tres casos, en una aigua freda, molt freda. Convé que cada u porte una bossa gran de fem, per posar-hi dins la motxilla, la càmera de fotos, etc.

Fins al Parrissal, on tenim els cotxes, és una tranquil·la passejada, amb bons tolls on prendre el bany.

Si queda temps i ganes, el millor bany és al mas de Llúvia, sempre que no hi trobem domingueros amb l’equip de música massa fort.

De nit visitarem Vall-de-roures.

Excursió 2: Les gúbies del Regatxol (riu Ulldemó)

Dia 13/7/2012, diumenge

Itinerari circular: La Pataquera - Masets de Lino –riu Ulldemó

Distància: 16 km: 7 de pujada i 9 de baixada

Durada: tot el dia

Desnivell: comencem a 634 m i arribarem fins als 1.204m

Dificultat: mitjana

El riu Ulldemó també naix a la mola de Catí, però descendeix pel costat oposat al Matarranya fins que s’ajunten a l’eixida de Beseit.

Eixirem, de bon matí, amb cotxe des de Beseit fins a la Pataquera, lloc on començarem a caminar. Abans, però, veurem el racó de Sant Antoni, un retaule de roques —contrafort de Penyagalera— que cau sobre un meandre del’Ulldemó.

Començarem pujant entre falgueres i pins per una senda ben marcada i pronunciada; a mesura que guanyem altura obtindrem bones vistes sobre el riu i altres indrets, i anirà canviant la vegetació: aurons, grèvols, falgueres, teixos, boixos... i peònies! (esperem que encara en trobem amb flor), fins arribar al mas de Lino (1.100 m), on esmorzarem sense presses.

Reprendrem el camí que continua ja en pla, tot i que valdria la pena pujar a la mola de Lino (1.200 m) per assolir millors vistes sobre les roques d’en Benet, el riu Algars, la mola de Catí, Terranyes... i les planes d’Arnes i d’Horta (o Orta)de Sant Joan, a més de poder resseguir el recorregut que encara ens quedarà per fer per dins del riu.

Per arribar a l’Ulldemó haurem de fer, durant poc més d’una hora, una baixada continuada, entre pins i carrasques, per la canal de Rito, que interromprem per visitar uns ullals on creix la viola d’aigua, una petita planta carnívora, i onpodrem agafar aigua fresca.

En arribar a l’Ulldemó —que en aquest curs alt es diu Regatxol— canviarem les botes per les sabatilles d’aigua i el remuntarem fins a les gúbies, a les quals només podran accedir els més valents, ja que cal travessar nadant una gúbia i enfilar-se, amb l’ajuda d’una corda, per una paret d’uns tres metres.

Després iniciarem el descens de l’Ulldemó, caminant per dins de l’aigua, sortejant tolls o nadant-hi, i en ocasions fent ús de sendes alternatives que permeten resoldre alguns punts complicats, com ara els estrets del Bac o els del Regatxol.

Al llarg del recorregut trobarem tres ullals, el ja citat de Rito, els ullals del Tall Nou i els de la Figuerassa, que alimenten el cabal i on es pot beure amb seguretat.

La vegetació —teixos arran del riu—, l’aigua corrent —clara i neta— i les roques i els cingles presents per tot arreu conformen un paisatge ideal per a relaxar-se i deixar-se dur, sense pressa, pel corrent.

Farem cap als cotxes i tornarem cap al brogit de les ciutats, però amb els pulmons plens d’aire pur i la retina amerada de tots els colors del verd.

Publicat el dimecres, 13 de juny de 2012