El Fort de Bernia El Fort de Bernia

Caminant per la cresta El Cid

El dia no podria haver nascut d’una manera millor. Ni tampoc no més freda.- Començarem per ací, pujarem per allà fins a arribar a eixe lloc, on esmorzarem, i després continuarem cap a eixe altre lloc des del qual tindrem eixa vista tan magnífica i ja començarem a baixar per un altre camí...Les instruccions dels guies sonen bé, malgrat la ignorància d’algun muntanyer. El millor es deixar-se portar.És veritat que ha costat molt passar per algunes crestes, i baixar per alguns camins. Però les vistes pagaven la pena. Pobles repoblats; xicotetes ciutats ja saturades; mars netes i cel tan blau que arriba a ser blanc i a deixar-te veure una illa que es troba allà...I quan estàvem a punt de perdre la respiració, la qual cosa per a alguns ens ha suposat un risc i més d’un moment rient, ha arribat la meta: i a través d’una roca no deixàvem de veure tot el paisatge que ens havia acompanyat fins a arribar allà dalt,Feia fred, sí. Tenia son, també. I qui hi pensa ara, en això? Benvinguts, els nous.Bentornats, altres.Fins a la propera, a tots. Jon (càntabre, com els sobaos, d’acord?).

El passat cap de setmana del 21 i 22 de juliol un grup de 23 Samaruques i Samarucs, acompanyats d`alguns amics de "Panteres Grogues", anarem d´excursió a la comarca del Matarranya, on gaudirem dels paisatges dels Ports de Beseit, on a indrets com les Gúbies dels rius Ulldemó i Matarranya es combinen cel, roca, arbres i aigua.